diumenge, 10 de gener del 2010

Escalfor




Tinc mocs. Tinc grip. Hauria de fer migdiada però no em ve de gust. La gata em mira i miola. No sé què vol. Té aigua i menjar. I ara no estic per jugar.
Escolto una cançó surrealista i malgrat la lletra incomprensible, em toca i em ve de gust seure davant la pantalla blanca i abocar-hi coses.
Em fa mandra aixecar-me a buscar les ulleres.
Em recordo d’ahir a la nit. Mala combinació, la grip i aquell fred per estar treballant al carrer. No esperava rebre un missatge tan tard. Va ser recomfortant: Hauria destar prohibit treballar una nit com avui! Pero consolat, estigues segur q una daquestes nits et faré passar tota la calor q no passis avui, pto
Revisc alguns moments “calorosos” que ja hem passat. Imagino com serà aquesta nit promesa i em pregunto si serà avui. Tinc ganes de veure-la.
Estic content d’haver-nos trobat. I no sé què som. I no esperem res. I no sabem on anem. I malgrat tot, junts, poc a poc, caminem.

1 comentari:

Plata de lluna ha dit...

Fa mandra anar a buscar les ulleres, però una bona sessió d'"escalfor" no en fa mai de mandra, oi? Cura't aquests moquets. Bona nit. peto.net