divendres, 28 d’agost de 2009

Vacances


Potser sí que tinc un punt freaky. I què? Ho admeto. No tinc una col·lecció de maquetes de Star Wars ni aprenc idiomes inventats per Tolkien, però ahir a la nit em vaig passar una hora estirat panxa enlaire al terrat, mirant els estels i escoltant Wagner. Normal? No gaire. Però molt recomfortant. Potser no tant per Wagner -que també- com perquè el cel d’aquí, a diferència del de Barcelona, és un cel de veritat; i perquè aquest, és un terrat especial d’una casa especial d’un poble especial.
I mentre em perdia en l’univers pensava que feia un parell d’hores estava baixant les escales irregulars d’aquell carrer tan costerut per anar a trobar una noia que viu a l’última casa, exactament igual que ho feia quan era adolescent, per anar a buscar –ves quines coses!- la seva cosina.
Avui la família ha anat a comprar vi, tres pobles més enllà, com sempre. Jo he preferit quedar-me al poble i sortir al carrer sota aquest sol que et fregeix, per caminar sense pressa per aquests carrers que em coneixen des que era petit, per dedicar-me temps a mi, per aturar el temps una mica i pensar en la meva vida i per empapar-me d’algunes sensacions que només visc aquí, que no es poden descriure i que no canvien amb els anys tot i que el poble sí que ho fa: uns anys enrere van posar uns altaveus al campanar per estalviar-li al pregoner haver de recórrer tot el poble. Ara hi han penjat una antenna wifi perquè tothom tingui internet.

1 comentari:

plata de lluna ha dit...

Ufff, feia temps que no mirava el blog.
Sí, noi. Un terrat especial, en una casa especial, en un poble especial. És com un lloc de recolliment i alhora de disbauxa. Allà li he trobat el gust al vi negre, que mai no m'havia agradat. És la màgia de nit... i de dia.
El pregoner no recorre el poble però potser avorrirem la Santa Espina... hehehe, s'hi abonen, eh?
Senzillament, un lloc per... EL LLOC!!!