divendres, 25 de gener del 2008

Vens a casa a fer un cafè?



Quantes vegades ho has dit, això? Moltes. I ella? Segurament també.


I fins ara, aquesta frase volia dir el que volia dir, i prou.


El darrer cop que la vas dir, volia dir estrictament això però... A voltes les coses es capgiren.


Potser per això, quan ella et va dir aquesta frase, ahir, somreies mentalment i ensumaves un somriure igual que el teu darrere d'aquelles paraules.


Quina gran idea, fer-te tastar el fantàstic cafè de la seva nova Nespresso!


Vas acceptar de seguida, sense dubtar. I això que ja era tard. No podies evitar que t'envaïs l'aroma de cafè acompanyada d'imatges del que va succeir al darrer cafè a casa teva, ofert tan innocentment.


Un retrobament inesperat en un terreny que ja creies improvable.


I va tornar a passar. Vau prendre un cafè i com si es tractés d'una seqüència lògica de fets, una cosa va dur l'altra i al cap d'una hora jèieu nus i exhaustos damunt del seu llit, assaborint un Viña Esmeralda ben fresc.


Qui ha dit que la vida no té moments feliços?


Però... ara, què vol dir, "un cafè"?


Estàs segur que la seva invitació no fou tan innocent com la teva. Hi havia una intenció. Ho convertireu en un missatge en clau? Pour quoi pas?


En tot cas, tu ja estàs pensant quin dia us pot anar bé a tots dos per convidar-la a un espresso ben fortet.