divendres, 24 de desembre del 2010

Santes Pàsqües!


Sóc a l’oficina de l’Inem per reclamar que algú ha comès un error i m’han pagat la quarta part del que em tocava.

És plena a vessar de gent d’edats diverses i aspectes diferents que tenen una cosa en comú, que és justament el no tenir una cosa: feina. A alguns se’ls nota que fa temps que no treballen. D’altres encara porten la cara de no acabar-se de creure que els hagi pogut passar a ells.

Una noia que espera el seu torn rep una trucada. No sé si és una amiga o familiar però li diu Mercè. I ella li explica a la Mercè el tràfec que porta amb els dinars de Nadal i Sant Esteve perquè el Miquel (entenc que el seu marit) no vol anar a casa de sa germana perquè no suporta els pares del cunyat però clar, la que dóna la cara és ella perquè ell no es preocupa d’aquestes coses i clar, ella s’ha inventar excuses i al final es menjarà el merder de fer els dos dinars a casa i això vol dir dos dies seguits de feina i d’aguantar la sogra i …

Llegeixo al diari que l’alcalde Hereu ha decidit que les parades d’ocellaires de la Rambla, que es van reconvertir per la llei de protecció dels animals tot just fa un any, amb un cost de 240.000 euros ara s’han d’eliminar. Es veu que ara fan molta més nosa que fa un any. I els diners que va costar la reconversió i els que costarà fer-los fora? Anem sobrats!

Deixo de llegir perquè ja és el meu torn.

Quan surto passo per davant d’una botiga d’electrodomèstics i m’aturo davant de l’aparador. En una de les teles hi veig fins a tres anuncis seguits de perfums, set de joguines i divuit anuncis en total. Això, les nadales estridents lletra sense sentit que sonen a tot drap a la botiga del costat, i els llums nadalencs de disseny –dels quals, aquest any en tenim 8 quilòmetres nous al mòdic preu de dos milions d’euros-, em recorden que és Nadal i que tots som molt bones persones i sobretot molt feliços.