dilluns, 6 de setembre de 2010

Una rosa seca


Tinc una rosa seca. Abans del terratrèmol tenia un sentit posar-la a assecar i guardar-la. Ara ja no cal.
Demà la posaré a l’amanida i me la cruspiré. De fet, després del cataclisme alguna cosa em va esgarrapar per dins com si me n’hagués empassat les espines.
El destí és capriciós i de vegades fill de puta. I sobretot, tossut.

1 comentari:

Pianista ha dit...

M'agrada molt com escrius ...