Aquells crits a aquella hora segurament van fer caure tots els ocells de la veïna, dels pals on dormien, a causa de l’ensurt. I la veïna no va morir d’un infart perquè sortosament per a ella l’avançada edat l’havia deixat sorda.
Qualsevol que hagués sentit els seus brams hauria pensat que l’estaven torturant, esclafant, rostint, trinxant...
Però no. No, no, no...
Certament va estar a punt de perdre els sentits. Per un moment li va rodar el cap, se li va enterbolir la vista i es va veure a un pas del desmai.
Estava gaudint de l’orgasme més intens de la seva vida. De dimensions còsmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada