diumenge, 3 de juny del 2007

Tornar a casa



Quina sensació més estranya, no?
Vull dir aquesta de quan et despertes d’hora al matí, a cop d’alarma del mòbil, i encara mig atordit recordes que has de tornar a casa teva.
És una mica com la salsa agredolça. És com ser un peix que es descobreix fora de l’aigua i veu que pot seguir respirant: potser flipa amb tot el què veu, potser està fins i tot còmode, però està un xic desorientat i sap que ha de tornar al seu medi.
Deu ser dura la vida de l’amant. Vull dir la dels professionals, no els aficionats com jo.
Jo no solc dormir fora de casa més d’un parell de nits a la setmana, però aquest cop m’he excedit. De les darreres sis nits n’he passat una a casa. Crec que el meu matalàs ja no reconeix la meva forma.
He de dir però, que la primera d’elles no vaig ser okupa en qualitat d’amant, sino d’amic convidat massa begut per conduir. Tot i així la sensació matinal no va ser gaire diferent. Bé, sí: a la recepta habitual se li han de treure els ingredients de l’esforç físic fet, la satisfacció del plaer proporcionat i evidentment, el plaer obtingut.
Clar que et passa una cosa semblant quan –com em va passar la tercera d’aquestes nits-, sí que viatges en qualitat d’amant però no pots complir les teves funcions perquè allò no et funciona. Però en aquest cas, s’hi ha de sumar l’ingredient de la decepció, el fracàs i potser la vergonya. Tornes a casa com ho fa l’exèrcit derrotat i sense entendre el per què.
Ara bé. Hi ha encara més matisos en aquesta estranya sensació de tornar a casa. Quan et lleves i et dutxes i esmorzes o prens almenys un cafè abans de marxar, no és igual que si et vesteixes ràpidament i marxes. Això últim és una mica de caçador furtiu. Tampoc és igual si ella s’aixeca i pots intercanviar unes paraules que si segueix dormint i com a molt et diu adéu des del llit, o a vegades ni això perquè no goses despertar-la. En aquest cas et quedes una mica buit. A voltes optes per deixar-li una nota desitjant-li un bon dia.
Hi ha cops que et diu adéu des de la porta i altres en què sortiu de casa junts i us acomiadeu ja al carrer amb un discret petó que ella intenta que el porter no vegi.
En tot això influeix molt el factor premeditació o improvisació. Improvisar implica que al matí no tindràs roba neta, ni la teva colònia, etc. Premeditar implica que et passes la vida anant amunt i avall amb una bosseta anomenada kit de l’amant que conté almenys un necesser, uns calçotets i uns mitjons, i això augmenta el teu comfort a les cases que visites però també el teu sentiment de nòmada.
En fi... vaig a des-fer la bossa.