Són compatibles l'ordre i el caos? Em sembla que visc axí: ordenant un tros de la meva vida per deixar espai al desordre; mantenint un mínim control sobre aquella ínfima part de vida que es pot controlar i deixant portes i finestres obertes de bat a bat perquè hi entri el caos. I entra. I passen coses. No totes bones, és clar però, i què? Que passi de tot. Em sento viu i sóc feliç. Estic atent. Observo, escolto, palpo, ensumo i finalment assaboreixo cada cosa que em passa. I la visc. Intensament. I segueixo omplint la maleta d'olors, de siluetes, de pedres -per descomptat-, de bugades per planxar, de mossegades al coll, de mirades perdudes, de somriures trobats -com el teu-, d'alenades de femella al clatell, de gots de whisky buits, d'ereccions frustrades, de ritmes trepidants, d'orgasmes compartits, de carícies al ventre i esgarrapades a l'esquena, de veus expertes que em diuen "segueix l'impuls", de cares conegudes a la plaça i de veus anònimes al carrer quan m'estic ficant al llit. No em pregunteu on vaig. Només tinc una lleugera idea d'en quina direcció nedo però, si els corrents m'hi deixaran arribar o no, ja són figues d'un altre paner. En qualsevol cas deiexeu-me gaudir de l'aigua. de cada gota. I si alguna és massa freda, els qui m'estimeu escalfeu-me un xic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada