divendres, 4 de gener del 2008

Paisatge


Camines, entres, fas, surts, desfàs, sense ser-ne gaire conscient i de cop, un dia t’adones que has començat a formar part d’un determinat paisatge i ell comença a formar part de tu. Te’l mires com no ho havies fet mai, parant-hi atenció i t’envaeix una sensació d’agradable quotidianitat, tot i que potser només hi has posat els peus tres o quatre cops. Saps que no hi pertanys de la mateixa manera fixa, immòbil, perenne que els objectes que hi veus, però necessites ser-hi a estones, a bocins. Qualsevol dia et pot fer triar: o quedar-te o marxar. Alguns paisatges ja ho tenen , això. El captures. Per si de cas no el tornessis a veure.