Redéu!!!

Aquells crits a aquella hora segurament van fer caure tots els ocells de la veïna, dels pals on dormien, a causa de l’ensurt. I la veïna no va morir d’un infart perquè sortosament per a ella l’avançada edat l’havia deixat sorda.
Qualsevol que hagués sentit els seus brams hauria pensat que l’estaven torturant, esclafant, rostint, trinxant...
Però no. No, no, no...
Certament va estar a punt de perdre els sentits. Per un moment li va rodar el cap, se li va enterbolir la vista i es va veure a un pas del desmai.
Estava gaudint de l’orgasme més intens de la seva vida. De dimensions còsmiques.

Ja és aquí?!

Ja era hora.
A la fi veig el sol i un cel blau de veritat, impecable.
A la fi ve de gust asseure’s a la plaça amb el llibre i un cafè amb gel i deixar-se acaronar per l’aire i el sol mentre van caient minuts i més minuts.
Començava a pensar que no arribaria mai aquest dia.
Avui ja s’ensuma el que vindrà aviat: l’ambient dels vespres a les terrasses de Gràcia, les noies amb poca roba, els balcons oberts, les primeres morenors de la pell, les poques ganes d’estar-se a casa, buscar la fresca passejant pels carrers del gòtic...
Ja se sap què passa amb la primavera i clar, a partir d’avui, les meves incessants ganes de cardar de les darreres setmanes creixeran exponencialment, però ara almenys estaran més justificades. No trobeu?

Tot penja d'un fil

Tot penja d’un fil, encara que no ho sembli. Tu ho tens tot a punt per rebre a casa teva uns amics que venen a sopar i al darrer moment sona el telèfon. El que duia el cotxe té una gastroenteritis descomunal i no es pot moure de la tassa del wàter. Ho haurem de deixar per un altre dia. Et fas a la idea que soparàs tu sol i que passaràs la resta de la nit sol a casa. I quan t’estàs fent el cafè pita el mòbil. Missatge: Q fas? He kdat 11h al Canigó amb ... x fer birres. T’apuntes? I dius que sí. T’ho estimes més que quedar-te a casa. I amb una mica de sort, encara pilles... I hi vas. I aneu de bar en bar fins que us “estacioneu” els tres mosqueters al final d’una barra on hi ha tres mosqueteres que semblen més guerreres que vosaltres i us miren. Al cap d’una estona el més “professional” trenca el glaç i comença a parlar amb elles amb una excusa totalment absurda. Al cap de vint minuts ja esteu tots sis barrejats en una amistosa conversa. En mitja hora més tothom ha començat a focalitzar i si no t’equivoques, la moreneta petitona que et mola està receptiva. Desenfundes la canya de pescar i llences l’ham. Sembla que pica. I vinga cerveses i vinga a riure. Avançada la nit, quan ja podires dir que el pardal és a la gàbia, algú et truca. És “la preferida”. No t’agrada admetre-ho però et fa il•lusió. Us vau veure abans d’ahir i ja va bé dosificar una mica. Avui havia de sortir amb una colla d’amigues però et diu que al darrer moment la que duia el cotxe ha trucat dient que tenia cagarrines i es quedava a casa. Així és que està moníssima, com acabada de sortir de la capsa i sense plans. I et pregunta què fas i si es pot afegir a la festa. Dubtes, però li dius que endavant. I ara a veure com ho arregles. Mentre “la preferida” és de camí et poses a recollir els estris de pesca i refredar una mica l’ambient intentant no ser desagradable. Tot plegat et costaria bastant d’explicar a la mosquetera. Ella arriba i tot s’encarrila perquè la teva mosquetera té un sobtat atac de son i marxa a dormir. I tu penses “tot arreglat”. I concentres tota l’atenció de què ets capaç després de cinc cerveses en la teva “preferida”. Vas a buscar la sisena a la barra, tot joiós perquè avui tornaràs a acabar la nit al mateix llit que abans d’ahir. Quan tornes amb el grup descobreixes que el “professional” no ha perdut el temps i té una xarxa tirada a la teva “preferida” i observes estupefacte com ella s’hi endinsa irremeiablement. Quins collons! T’acabes la cervesa en tres glops i decideixes que ja està tot el peix venut. Dius adéu a tothom i t’encamines a la porta. Darrere teu la mosquetera abandonada et demana i si la pots acompanyar a casa amb la moto. Que està cansada i li fa pal caminar o buscar un taxi. No tens cor de negar-t’hi. I et cagues en tot pensant que l’única cosa que et faltava era acabar la nit fent de taxista. Quan baixa de la moto i et treus el casc per fer-li dos petons i dir-li adéu, et convida a pujar a casa a fer la darrera cervesa. Te la mires bé i penses que té un somriure encantador i un cul no menys encantador...

Crepuscle

Un dia més comença a acabar-se. Però encara en queda un tros i me’l penso menjar poc a poc. Assaborint-lo.Un dels bons auguris d’ahir ha caigut a terra. Massa bonic per ser veritat? Tampoc s'acaba el món.Com diu algú molt estimat, endavant, sempre endavant!Hi ha raons per mirar endavant: després d’un dia de presses i neguits veig que molts altres fanals aguanten encesos i el meu adsl encara funciona!!!Escolto un cd especial d’algú molt especial i decideixo trucar-li. L’últim cop que li vaig sentir la veu (ahir), era insegura i tremolosa. Com deu estar?I un altre fanal s’encén. Enganxat a l’auricular sé que ja fas una altra cara. Encara no corres però has començat a caminar amb el pas ferm. Estic segur que demà ja gosaràs fer algun saltiró.Com cada dia, la carpeta de “temes pendents” encara guarda coses. Cap dia aconsegueixo buidar-la. Al contrari, s’acumula la feina. Deu ser perquè sóc un home?El teu cd m’està posant les piles. Faré un “xif-xif” de Gucci i marxaré. No s’ha de fer esperar les dones. O si?Visca la vida!!!