Quan les coses no et van bé, caus i t’aixeques, plores, tornes a caure, et canses, t’esgotes, et mig refàs i tot, amb extrema discreció, intentant passar desapercebuda, sense fer soroll per no molestar. Sense demanar ajuda perquè tothom ja té problemes.
Algú és allà, no gaire lluny, mirant-te, patint per tu, impotent de no saber com donar-te un cop de mà.
Ell sap que tu sempre hi ets. En els bons moments i els no tan bons. Sap que hi ets, des de fa mesos, felicitant-lo a cada petit èxit, encoratjant-lo davant de cada repte, eixugant cada llàgrima si cal, i enfrontant-te a pors i a tempestes per ser al seu costat.
Sap que sempre hi ha lloc per ell a casa teva, entre els teus braços i dins el teu llit.
I encara que no ho sembli, valora tant cada gest, que pensa que encara mai no t’ha dit “gràcies” de la manera que et mereixes. Potser algun dia ho farà...
Algú és allà, no gaire lluny, mirant-te, patint per tu, impotent de no saber com donar-te un cop de mà.
Ell sap que tu sempre hi ets. En els bons moments i els no tan bons. Sap que hi ets, des de fa mesos, felicitant-lo a cada petit èxit, encoratjant-lo davant de cada repte, eixugant cada llàgrima si cal, i enfrontant-te a pors i a tempestes per ser al seu costat.
Sap que sempre hi ha lloc per ell a casa teva, entre els teus braços i dins el teu llit.
I encara que no ho sembli, valora tant cada gest, que pensa que encara mai no t’ha dit “gràcies” de la manera que et mereixes. Potser algun dia ho farà...
